| Catalan |
| has gloss | cat: La soldadura TIG ( Tungsten Inert Gas ) , es caracteritza per lús dun elèctrode permanent de tungstè, aliat de vegades amb tori o zirconi En percentatges no superiors a un 2%. Donada lelevada resistència a la temperatura del tungstè (fon a 3.410 º C), acompanyada de la protecció del gas, la punta de lelèctrode amb prou feines es desgasta després dun ús prolongat. Els gasos més utilitzats per a la protecció de larc en aquesta soldadura són largó i lheli, o barreges d'ambdós. |
| lexicalization | cat: soldadura TIG |
| Basque |
| has gloss | eus: TIG soldadura (ingelesez Tungsten Inert Gas, euskaraz Tungsteno Inertezko Gasa) delakoaren ezaugarri nagusia tungsteno elektrodo baten erabileran datza (batzutan %2a gainditzen ez duen torio edo zirkonio elementuen portzentai batekin aleaturik doalarik). Tungstenoaren erresistentzia tenperatura handia (3410 ºC-ra urtzen da) eta babes gas batez lagundurik doalaren ondorioz, erabilpen etengabearen ondorioz elektrodo honen muturra ia ez da gastatzen. Arkua babesteko gas erabilienak argona eta helioa, edota bien arteko nahasketa izan ohi dira. |
| lexicalization | eus: TIG soldadura |
| Finnish |
| has gloss | fin: TIG-hitsaus (Tungsten Inert Gas Arc Welding) on kaasukaarihitsausprosessi, jossa valokaari palaa sulamattoman volframielektrodin ja työkappaleen välissä suojakaasun ympäröimänä. Suojakaasu on useimmiten argonia, joka ei reagoi sulan kanssa. TIG-hitsausta voidaan tehdä lisäainetta syöttäen tai ilman lisäainetta. Lisäaine on yleensä 1,5–3,5mm paksu noin metrin mittainen paljas lanka, jonka koostumus vastaa hitsattavaa materiaalia. Käsinhitsauksessa lisäaine syötetään hitsisulaan käsin. Lisäaine voidaan syöttää myös koneellisesti, jolloin puhutaan mekanisoidusta TIG-hitsauksesta. |
| lexicalization | fin: TIG-hitsaus |
| French |
| has gloss | fra: Le soudage TIG est un procédé de soudage à larc avec une électrode non fusible. TIG est un acronyme de Tungsten Inert Gas où Tungsten (Tungstène) désigne lélectrode et Inert Gas (Gaz inerte) désignent le type de gaz plasmagène utilisé. Larc se crée entre lélectrode réfractaire (- du générateur) et la pièce (+ du générateur) sous un flux gazeux. De façon générale, il sagit dun gaz ou d'un mélange de gaz rares. |
| lexicalization | fra: soudage TIG |
| Italian |
| has gloss | ita: La Saldatura TIG (Tungsten Inert Gas) o GTAW (Gas Tungsten Arc Welding), secondo la terminologia AWS, è un procedimento di saldatura ad arco con elettrodo infusibile (di tungsteno), sotto protezione di gas inerte, che può essere eseguito con o senza metallo di apporto. La saldatura TIG è uno dei metodi più diffusi, fornisce giunti di elevata qualità, ma richiede operatori altamente specializzati. Questa tecnologia di saldatura fu sviluppata inizialmente per l'industria aeronautica nel corso della Seconda guerra mondiale per sostituire sugli aerei i rivetti con saldature (molto più leggere a parità di resistenza). |
| lexicalization | ita: saldatura TIG |
| Portuguese |
| has gloss | por: Soldagem TIG (sigla em inglês de Tungsten Inert Gas) é um processo de soldagem a arco elétrico entre um eletrodo não consumível de tungstênio e a poça de fusão com proteção gasosa, sobre a qual faz-se o acréscimo do metal de adição, normalmente na forma de um arame relativamente fino. O processo também é conhecido em inglês como Gas Tungsten Arc Welding (GTAW). |
| lexicalization | por: Soldagem TIG |
| Castilian |
| has gloss | spa: La soldadura TIG (Tungsten Inert Gas), se caracteriza por el empleo de un electrodo permanente de tungsteno, aleado a veces con torio o zirconio en porcentajes no superiores a un 2%. Dada la elevada resistencia a la temperatura del tungsteno (funde a 3410 ºC), acompañada de la protección del gas, la punta del electrodo apenas se desgasta tras un uso prolongado. Los gases más utilizados para la protección del arco en esta soldadura son el argón y el helio, o mezclas de ambos. |
| lexicalization | spa: soldadura TIG |
| Swedish |
| has gloss | swe: Gasvolframsvetsning är mer känd som TIG-svetsning där "TIG" står för Tungsten Inert Gas. Det som utmärker gasvolframsvetsning är att elektroden inte förbrukas. Elektroden är oftast gjord av en typ av volframlegering, med t.ex. zirkonium. Oftast tillsätts material för att få en svets. Ljusbågen värmer upp materialet och processen skyddas av en skyddsgas, t.ex argon eller helium. För svetsning av aluminium används växelström, för svetsning av kolstål, rostfritt och koppar används likström. |
| lexicalization | swe: Gasvolframsvetsning |
